Senzilles, còmodes, pràctiques. Aquestes són les tres qualitats que ens venen al cap quan pensem en les avarques menorquines. Veritat que si? I jo afegiria, a més, estil, encert i tendència: amb elles pots marcar-te un estilàs, són un encert en qualsevol ocasió i són un must que totes hem de tenir en el nostre armari d’estiu per marcar tendència.
No obstant això, saps d’on provenen les avarques menorquines? I em diràs, de Menorca, clar! Però em refereixo al seu origen, a la base que va servir perquè naixessin les teves sandàlies preferides. El vols conèixer? Doncs, t'ho explico!
Menorca ha estat una terra conquerida en moltes ocasions. El meravellós port natural de Maó va ser objecte de desig per aquells que volien expandir els seus imperis. En cada una de les seves estances, els seus conqueridors deixaven algun “record”, “costum” o “vestigi” que els menorquins transformaven i adaptaven a les seves necessitats i estil de vida. Aquest és també el cas de les avarques menorquines. Com ja et vaig comentar en el post sobre el nom de l’avarca, el terme “avarca” no és exclusiu de Menorca, sinó que el podem trobar en altres punts de la geografia espanyola i mediterrània, ja que té el seu origen a l’imperi romà.
Això no obstant, sembla que la seva arribada a Menorca no va ser amb ells, sinó de la mà de la corona catalana-aragonesa, qui amb la seva conquesta en el segle XIII varen inspirar els pagesos menorquins, especialment els del centre de l’illa, on es troba la fàbrica d’avarques menorquines Mibo, per crear un calçat flexible i resistent que els permetés treballar la terra amb els preus protegits del fred, les pedres i el rostoll. Fred, de debò? Sí, com ho llegeixes. Els pagesos de Menorca col·locaven palla a l’interior de les seves primitives avarques per protegir-se de la humitat i mantenir els peus calents i sense penellons que els impedissin seguir treballant.
En els seus orígens, els pagesos fabricaven ells mateixos les seves pròpies avarques menorquines, asseguts al voltant del foc les nits fredes de Sant Miquel a Nadal (de setembre a desembre). M’encanta imaginar-me’ls, contant rondalles i contes populars, i fabricant o arreglant les seves avarques mentre també realitzaven altres feines, com fabricar utensilis d’espart, cordant cadires de bova o fent graneres de palma. Eren temps humils i les avarques fins i tot formaven part a vegades del pagament del sou dels treballadors del camp, els “missatges”, jornalers que ajudaven al pagès i la seva família.
La matèria primera inicial era el cuir dels animals (vaques, porcs…) dels seus llocs, els predis típics menorquins. Qui no ha somiat en viure en un d’ells! Doncs amb aquest cuir fabricaven tota l’avarca des de la sola fins a les corretges de subjecció, escollint sempre les parts més gruixudes i grasses per a una millor protecció. Amb l’arribada de les rodes de goma va arribar la revolució: canviaren el cuir de les soles per la banda de rodament dels pneumàtics i les corretges per tires de goma extretes dels laterals d’aquests, donant així encara més resistència i adherència a les seves avarques.
Tan còmodes i resistents eren, que la burgesia menorquina va començar a emprar-les. Tanmateix, aquestes avarques primitives eren massa bastes (o sigui, que no eren molt boniques!) per als peus fins de les senyores, per la qual cosa sobre l’any 1955 van demanar a un taller del centre de l’illa, d’experts sabaters que els fabriquessin un model més refinat. Tal va ser el ser l’èxit entre els “senyors” (la burgesia i noblesa de l’illa) que fins i tot van celebrar festes i balls en què l’únic calçat permès eren les avarques menorquines.
Des d’aquell moment, el principal client de l’avarca menorquina ha estat sempre el turista, i el seu èxit va ser tal que des de 1965 va haver-hi diversos intents de patentar-la, contra el qual van lluitar els fabricants locals, amb l’ajuda de PIME Menorca, fins a aconseguir, l’any 2000, unes normes de regulació bàsica (“Avarca producte de Menorca”) des del Consell Insultar, que van servir de base perquè aquest, juntament amb l’Associació de Fabricants de Calçat de Menorca, aprovessin l’any 2010 el reglament oficial de la marca de garantia Avarca de Menorca, per cedir el seu ús comercial a les empreses de l’illa que ho sol·licitin i compleixin amb la normativa.
Amb la marca Avarca de Menorca s’informa el consumidor sobre la indicació geogràfica de la producció i es distingeixen en el mercat les avarques que compleixen amb els requisits tècnics de qualitat de materials i fabricació. Això és imprescindible!
Què interessant! Coneixies aquesta història? A mi m’ha encantat investigar-la, ara m’agrada encara més portar les meves Avarques Mibo, sabent que és fabricant oficial de l’Avarca de Menorca, distinció que llueixen les seves avarques amb orgull pels cinc continents, promocionant l’illa de Menorca a través del seu símbol més representatiu. I és que no hi ha res millor que la unió de tradició i innovació en un producte que surt del cor.
Jo les utilitzo cada dia, i tu?
Font: informació històrica extreta del text “L’Avarca de Menorca. Un calçat del cap per al futur de Menorca”, de Miquel À. Marquès Sintes, facilitat pel Consell Insular de Menorca.
Foto: Llibre "Sabaters de Banqueta Des Migjorn Gran" Adolf Sintes